El Milanes l'è ona lengua del grupp Gall-Italich. I alter lengu de 'sto grupp chì hinn, principalment, el Piemontes, el Bolognes (e i alter lengu de l'Emilia), el Romagnoeul e, poeu vess, el Ligur (anca se la so posizion l'è bella che dubbia). I so parent pussee visin hinn, a est, el grupp Retich-Ladin (tant per dì, el Friolan e 'l Romanc de la Svizzera, Canton di Grison) e a ovest el grupp Gall-Occitan, o anca Occitan-Romanz, che 'l saria fàa dal Lenguadocan, dal Provenzal, dal'Overgnan, dal Guascòn e dal Catalan. L'è poeu con quest grupp chì che 'l Milanes, e i alter lengu Gall-Italich, hann pussee pont in comun. E vardé ben che, per dì, el Provenzal e el Milanes hinn on bel poo pussé simil del Milanes e de l'Italian.
I caratteristich pussee important del Milanes, e quej che poeuden fà dì de la soa parentela cont el grupp Occitan hinn 'sti chì:
Foneticament, la sparizion di vocaj final accentàa nò, a part la -a.
El cambiament de la vocal "u" latina ne la "u" francesa, de la "o" latina in "u" e, ona ròbba che la se ved no nel grupp Occitan, ma domà in quell Italich, la presenza de la vocal "ö" todesca.
L'indeboliment di consonant ch'hinn in mezz ai vocaj e in final de paròla. In final de paròla, però, el Milanes l'ha eriditàa anca da la lengua Longobarda el cambiament de "d" in "t" e "b" in "p".
Gh'hinn no i consonant doppi, anca se se scriven ancamò. Però gh'hemm i vocaj doppi...
Per la grammatica, insema a tucc i alter lengu Gall-Italich, gh'hinn semper, prima di verb, quej che se disen "pronòm atòn", che sarien di parolin che vann insema (o sostituissen) i pronom personaj e che se pòden minga lassà indrée. In Milanes gh'hinn domà quej per la seconda e per la terza persòna singolar. Hinn vegnuu vecc quej per i alter persònn, anca se ona quai volta se senten.
In di verb, gh'è no on temp passà che'l sia no compost. 'Sta chì l'è anca la caratteristica per podè cattà subit on de Milan quand el parla in Italian. (Se quand el parla d'ona ròbba capitada cent'ann fa el dopéra el passàa pròssim, sta sicur che l'è del Nord!)
Semper in di verb, l'è mej doperà quej che se disen "verb locativ", che sarien i verb fàa su cont ona preposizion (Per esempi: "scendere"="andà giò")
I nòm de mas'c (per la grammatica) gh'hann minga la forma plural, ma se capiss domà con l'articol. I nòm de femmina (semper grammaticalment) trann via la -a in fond. Gh'è on articol plural sol per tucc e dò i gener.
I negazion (no e minga) hinn semper dopo el verb che se riferissen, al contrari de l'Italian.
Adess che avii vist on poo 'me l'è fatta la lengua Milanesa, provee ancamò a dì che l'è on dialett de l'Italian....