Ell.
Aquell
de sempre, el que rep l'impacte de tantes
casualitats, és assegut a una terrassa qualsevol, a
la qualsevol, a la terrassa escollida. Tot ben
normal, com sempre: està assegut, té una taula a
prop, allà hi té un llibre, un cafè, un
encenedor... Creu que res li pot passar, que a la
seva vida tot és prou lligat i endreçat. Ell hi
creu ben poc amb l'impacte de les casualitats, potser
per això ha estat escollit.
No res, ell, de moment, és allà, al costat de la
taula, sota l'ombra d'uns arbres, esperant que no li
passi res de dolent, desconfiat dels que el mirem,
com adonant-se de les nostres mirades, tement el
pitjor. No li agrada haver estat triat a l'atzar. Tot
i que ell sempre ha cregut en l'atzar com la millor
manera d'escollir imparcialment, ara pensa que és un
mètode que també pot fallar.
Amb tot això que li passa pel cap, l'escollit,
s'està posant més neguitós. La veritat és que no
sorprèn que això passi. Veure's aquí escrit, sense
més explicacions, sense raons lògiques o almenys
entenedores, no fa massa gràcia. El que és assegut
a la terrassa pensa tot això i el cap li comença a
anar de pressa. Mentre agafa la tassa de cafè i la
condueix als llavis se n'adona que faci el que faci,
pensi el que pensi algú l'està mirant, algú pren
unes anotacions, en definitiva, algú l'espia.
Comença a mirar al seu voltant, no hi veu ningú
sospitós. Ara ja està nerviós i crida al cambrer o
cambrera, que ho escolleixi ell. Paga. S'aixeca. Se'n
va. Surt de la terrassa baixant el desnivell de tres
esglaons que li fa trepitjar una vorera. Primera
decisió: dreta o esquerra. Es decideix per
l'esquerra. Camina carrer avall i no deixa de notar
com algú el mira, com algú diu: camina carrer
avall. Cada vegada fa les passes més llargues i més
seguides. Un autobús està aturat quinze metres
davant seu. Sense pensar hi puja. Paga de nou. Es
mira a tothom, veu un seient buit al costat de la
porta, hi seu. Mira a fora, els cotxes que són
darrera l'autobús li semblen tots iguals, tots del
mateix color, els conductors tots duen barba, tots
són el Barba Blava que l'espantava quan era petit,
tots tenen una única missió: vigilar-lo, informar
de tot el que faci, de tot el que pensi. També sense
adonar-se'n ha inclòs tothom dins el seu joc, ara
tota la ciutat juga al voltant seu. De fet, ell és
el centre d'aquesta història i comença a
assumir-ho, a sentir-s'hi còmode, a agafar
seguretat. Se li escapa d'entre les dents apretades
un no m'agafaran que li fa bategar el cor una mica
més de pressa. Ha decidit mirar-s'ho tot fredament,
com ha vist que ho fan a les pel·lícules. A veure,
en aquest moment, està passant per la part antiga,
ell la coneix bé, hi va viure quan estudiava.
Baixarà a la següent parada i es ficarà pel
carreró de l'església, el pujarà corrents i al cap
de munt girarà a la dreta pel passatge que surt a la
gran avinguda i una mica més avall la travessarà
per sortir al passeig. Tot aquest recorregut el farà
corrent i ara ja haurà arribat al passeig ple de
gent. Entrarà en una llibreria, s'amagarà darrera
d'uns prestatges giratoris, vigilant la porta,
sospitant dels que entren. No veu ningú que entri
accelerat, ni ningú amb una gavardina sospitosa i en
canvi continua notant l'alè d'aquest algú que el
segueix. Mentre fa veure que busca un llibre de la
col·lecció de color vermell decideix que ha de fer
una telefonada, que necessita algú més al seu
equip, que, tot i la sensació innegable de ser
observat, el joc l'està allunyant massa d'una
realitat amb moltes casualitats. Ha sortit al carrer
i ha fet cua per trucar a la cabina. Mentre és
allà, al mig del passeig, en una zona tan exposada,
pensa que si el dia d'avui s'ha d'acabar malament li
agradaria saber almenys per què. Què havia fet ell
que estigués tant mal fet. Feia un curt recompte de
la seva vida i se'n sentia satisfet. Els anys
d'estudiar, quan es va casar, quan era petit, en
Barba Blava; fins i tot se li ha escapat un somriure,
però ràpidament ha tornat a concentrar-se, encara
tenia molts projectes per fer, no estava disposat a
deixar-se agafar fàcilment. Just quan pensa això un
telèfon es penja i ell s'hi acosta. El despenja.
Paga. Prem set tecles. Espera. -Hola sóc jo-...
-Sí, ...-. -Hauries de venir..., ja t'ho
explicaré.-. -A on?... Ah bé, fins ara.-. Penja el
telèfon i surt disparat passeig amunt notant com
tots correm darrera seu. Arriba a la plaça més gran
de totes. Allà aixeca una ma i un taxi s'atura al
seu davant. Hi puja. No hem sentit bé el que ha dit
al conductor, és com si ell se'ns escapés una mica.
Veiem almenys que el taxi va molt de pressa, que es
perd pels carrerons atapeïts. El perdem uns minuts
fins que para a vint centímetres d'una vorera, algú
paga i baixa del cotxe. Trepitja una vorera, puja
tres esglaons d'una terrassa. Hi ha algú assegut en
una taula d'una terrassa. Tot és ben normal: a la
taula hi té un llibre, un cafè, l'encenedor... El
que ha arribat s'hi acosta. Se seu al mateix lloc que
el que ja hi era. La tassa de cafè és a les seves
mans, encara calent, del llibre s'han avançat trenta
planes, hi ha tres cigarrets més al cendrer. Recorda
a mitges un autobús, una llibreria, la cabina de
telèfon... Ell no s'ha mogut d'allà però recorda
la prestatgeria giratòria, el carreró de
l'església, els esbufecs a dalt de la pujada. Ell no
ha anat enlloc però es fica la mà a la butxaca i
veu que li falten diners, el taxi, la cabina, el
bus... Comença a veure's capaç d'haver seguit un
joc tan irreal com aquest. Dubta. Evidentment s'ha
endinsat plenament en la lectura i tot l'ha portat a
imaginar-se més coses del compte. N'és molt de
juganera la imaginació, pensa. Ha estat bé tot
plegat, es diu. Manca el detall dels diners, però
tampoc podria assegurar quants en duia quan ha sortit
de casa. Està sospesant totes aquestes
circumstàncies i algú camina per la vorera, puja
els mateixos tres esglaons de la terrassa, el veu en
una taula, se li acosta, seu i diu: Bé, ja sóc
aquí, què és el que m'havies d'explicar tan
urgentment?
-
FI -
Resultats
|
Recomenacions
Visiteu
la Coordinadora per l'Ensenyament en
Valencià (la
CAPPEV), bon rotllo des de la Marina Alta
Cerque
llibres, visiteu el Grup
Enciclopèdia
Catalana-Llibres en Català
Visiteu
els diaris electrònics Vilaweb
Visiteu Lincaweb, Països Catalans a la xarxa.
Visiteu
el Centre de Muntanyisme de Mutxamel: una mostra de com ha de ser un
centre:de muntanyisme.
Visiteu "LA CÍVICA", l'Associassió Cívica per a
la Normalització del Valencià a Alacant.
Visiteu
l'Associació d'Internautes de la
Marina Alta:
l'activitat d'una comarca hiperactiva.
Visiteu
els Saineters: una companyia de teatre en
directe
Voteu
pel domini
català .ct
|
