JOHANN SEBASTIAN BACH
(1685-1750)
Nascut a Alemanya, i envoltat d'un ambient familiar musical, no va ser
un músic excessivament conegut a la seva època. La seva vida
va ser senzilla i patriarcal, passant d'una cort a una altra fins al 1723,
quan s'establí a Leipzig. Allà va ser director del cor de
l'església de Sant Tomàs, de culte protestant.
Com a organista va ser un gran virtuós dels instruments de tecla, per als quals va composar molta música. Per a orgue, va escriure preludis i fugues, tocates, sonates i corals.
Per a clavicèmbal i clavicordi va escriure la seva monumental obra
El
clave ben temperat, sis suites a la manera francesa, sis suites angleses,
sis partites (o suites alemanyes) i innumerables exercicis per als seus
alumnes i fills.
Per a petita orquestra va composar molts concerts amb instruments solistes,
o sense ells. Destaquen entre els concerts orquestrals els anomenats Concerts
de Brandemburg i les suites per a orquestra.
Però la major part de l'obra de Bach és vocal i de contingut religiós, per al servei de l'església protestant. Va composar més de 200 cantates, en les quals hi ha un narrador que explica una història sagrada, amb comentaris lírics intercalats que prenen forma d'ària. Destaquen la Passió segons Sant Joan i la Passió segons Sant Mateu. Altres obres religioses que composà són oratoris, misses, motets, etc.
La música de Bach es caracteritza per una tècnica polifònica
i contrapuntística rigorosa, de tal manera que el compositor esdevé
el resum més perfecte de la seva època i un dels cims de
tot l'art musical.