(1803-1869)
Héctor Berlioz és el millor exponent del romanticisme francès.
Temperamentalment exaltat, deixa els seus estudis de medicina per
la música i aconsegueix i gran triomf amb la seva Simfonia Fantàstica
(1830). Propagandista i introductor de l'art simfònic de Beethoven
a
França, la seva simfonia suposa un gran avenç cap a endavant:
en el
seu ús de l'orquestra, més colorista i grandiosa; en la introducció
d'un
"programa" literari, on es reflecteixen fins i tot les pròpies vicissituds
personals, i en l'ús de petites cèl·lules melòdiques
que apareixen en tota la
composició i es transformen segons el caràcter de la música.
La novetat d'aquest llenguatge musical el converteix en un incomprès
de
la burgesia. Les seves grans obres, a mig camí entre l'escena i
l'oratori
(La Condemnació de Faust, La infantesa de Crist), fracassen
econòmica-
ment. Però posa la base que tant influenciarà en Liszt
i en el mateix
Wagner.
És autor també d'una impressionant Missa de Rèquiem
i, en el camp dels
nombrosos escrits, d'un Tractat d'Instrumentació (1844) bàsic
per a
l'evolució de l'orquestra moderna.
En les seves memòries ens ha deixat un preciós document per
comprendre
entre l'italianisme fàcil i melodiós que atreia la burgesia
de tota Europa i el
nou llenguatge rigorós i modern.
Clickegeu per tornar a la plana principal