(1756-1791)
 

                      El cas del Mozart és d'una precocitat prodigiosa:
                      als quatre anys rep les primera lliçons de música del
                      seu propi pare, i l'any següent ja escriu les seves
                      primeres composicions.
                      Les primeres simfonies són del 1764, quan només
                      tenia vuit anys, i als dotze anys composa obres de
                      singular atractiu com Bastian i Bastiana. La seva
                      infantesa i adolescència les va passar viatjant per
                      totes les corts europees, fent concerts amb el seu
                      pare i la seva germana, on es posa en contacte amb
                      l'escola de Mannheim i coneix en Haydn.
 

                       El 1769 entra al servei de l'arquebisbe de Salzburg,
                       seva ciutat natal, però el 1782 trenca amb el seu
                       "protector" i decideix de viure amb la seva esposa
                       de la seva producció musical, però això resultava
                       impossible en una societat on la música era només
                       un luxe cultural dels poderosos, que contractaven els
                       més grans genis com a criats de la seva cort.

                       Desemparat, perseguit per la desgràcia, esgotat pel
                       treball incessant i amb una situació econòmica que
                       fregava l'absoluta misèria, va morir als trenta cinc
                       anys, quan ja havia composat gairebé vuit centes
                       obres. Entre elles, Les Noces de Figaró, Don Joan,
                      La Flauta Màgica.
 
 

                       Tornar a la plana principal