(1803-1869)

             Héctor Berlioz és el millor exponent del romanticisme francès.
              Temperamentalment exaltat, deixa els seus estudis de medicina per
              la música i aconsegueix i gran triomf amb la seva Simfonia Fantàstica
              (1830). Propagandista i introductor de l'art simfònic de Beethoven a
              França, la seva simfonia suposa un gran avenç cap a endavant: en el
              seu ús de l'orquestra, més colorista i grandiosa; en la introducció d'un
              "programa" literari, on es reflecteixen fins i tot les pròpies vicissituds
              personals, i en l'ús de petites cèl·lules melòdiques que apareixen en tota la
             composició i es transformen segons el caràcter de la música.
 

             La novetat d'aquest llenguatge musical el converteix en un incomprès de
              la burgesia. Les seves grans obres, a mig camí entre l'escena i l'oratori
             (La Condemnació de Faust, La infantesa de Crist), fracassen econòmica-
             ment. Però posa la base que tant influenciarà en Liszt i en el mateix
             Wagner.
             És autor també d'una impressionant Missa de Rèquiem i, en el camp dels
            nombrosos escrits, d'un Tractat d'Instrumentació (1844) bàsic per a
            l'evolució de l'orquestra moderna.
            En les seves memòries ens ha deixat un preciós document per comprendre
            entre l'italianisme fàcil i melodiós que atreia la burgesia de tota Europa i el
           nou llenguatge rigorós i modern.
 

                     Clickegeu per tornar a la plana principal